dimarts, 14 de setembre del 2010
diumenge, 3 de gener del 2010
A pas ferm
Aquest és el nom del nou programa de tertúlia política, anàlisi i debat de Ràdio Trama que han engegat fa dues setmanes els companys Pau i Albert. I el nom no podia ser més apropiat; A pas ferm. Perquè després d’anys bastint projectes de resistència, a l’esquerra anticapitalista dels Països Catalans, li toca fer un pas ferm cap a endavant. Passada una llarga i ingrata travessia del desert on l’articulació d’un projecte polític d’alliberament nacional i social s’ha vist supeditada a la creació d’una base militant sòlida, conscient i cohesionada capaç d’aglutinar i dinamitzar un ampli subjecte polític que actui com a motor d’aquesta imprescindible transformació, ara ens arriba el moment de fer un salt qualitatiu i en positiu per convertir la capacitat en realitat, la potencialitat en accions concretes.
Per tant, la nova fase en què sembla haver entrat la nostra lluita exigeix nous reptes, i aquests nous reptes, al seu torn, exigeixen dotar-nos de nous instruments i dinàmiques que ens encaminin, amb pas lent però ferm, cap a una eclosió social del nostre projecte polític d’emancipació nacional i de ruptura amb el capitalisme.
L’esquerra independentista revolucionària dels Països Catalans té la responsabilitat històrica, perquè així ens ho hem autoexigit, de liderar la construcció d’un projecte d’Unitat Popular que sigui capaç de superar l’actual model econòmic, polític i social establert al nostre país i desenvolupar un nou marc de relacions sobre la base de la justícia social i de l’autodeterminació nacional. I és precisament aquest nou marc el que hem de començar a crear des d’ara mateix; a partir de la nostra pròpia experiència militant, a través de l’articulació de noves propostes, amb la discussió i el debat com a eines permanents, amb l’integració i l’estructuració dels heterogenis sectors socials que actualment conformen un disgregat subjecte revolucionari i, evidentment, fent sentir la nostra veu, creant altaveus per a les nostres propostes i socialitzant les idees sorgides d’aquest debats permanents.
Aquesta darrera tasca és la que precisament han de dur a terme les Ràdios lliures i els mitjans de comunicació popular. En la lluita contra l’hegemonia del pensament submís i acrític de la realitat, els mitjans comunitaris lliuren una decisiva i desigual batalla. A aquesta lluita, però, constantment s’hi van sumant noves combatents. Nous espais i noves protagonistes que escriuen el seu propi guió sense pors, censures ni imposicions. Noves veus que s’expressen sense complexos, amb la tendresa punyent i esmolada de qui es sap lliure perquè tan sols ha de retre comptes amb la seva pròpia coherència.
Tan sols és un pas, sí, però sens dubte, és un pas ferm.
Per tant, la nova fase en què sembla haver entrat la nostra lluita exigeix nous reptes, i aquests nous reptes, al seu torn, exigeixen dotar-nos de nous instruments i dinàmiques que ens encaminin, amb pas lent però ferm, cap a una eclosió social del nostre projecte polític d’emancipació nacional i de ruptura amb el capitalisme.
L’esquerra independentista revolucionària dels Països Catalans té la responsabilitat històrica, perquè així ens ho hem autoexigit, de liderar la construcció d’un projecte d’Unitat Popular que sigui capaç de superar l’actual model econòmic, polític i social establert al nostre país i desenvolupar un nou marc de relacions sobre la base de la justícia social i de l’autodeterminació nacional. I és precisament aquest nou marc el que hem de començar a crear des d’ara mateix; a partir de la nostra pròpia experiència militant, a través de l’articulació de noves propostes, amb la discussió i el debat com a eines permanents, amb l’integració i l’estructuració dels heterogenis sectors socials que actualment conformen un disgregat subjecte revolucionari i, evidentment, fent sentir la nostra veu, creant altaveus per a les nostres propostes i socialitzant les idees sorgides d’aquest debats permanents.
Aquesta darrera tasca és la que precisament han de dur a terme les Ràdios lliures i els mitjans de comunicació popular. En la lluita contra l’hegemonia del pensament submís i acrític de la realitat, els mitjans comunitaris lliuren una decisiva i desigual batalla. A aquesta lluita, però, constantment s’hi van sumant noves combatents. Nous espais i noves protagonistes que escriuen el seu propi guió sense pors, censures ni imposicions. Noves veus que s’expressen sense complexos, amb la tendresa punyent i esmolada de qui es sap lliure perquè tan sols ha de retre comptes amb la seva pròpia coherència.
Tan sols és un pas, sí, però sens dubte, és un pas ferm.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)